Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
consens
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentiment. 2 acord. 3 Aprovar per consens: Consensuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
consentiment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aquiescència anuència adhesió assentiment beneplàcit conformitat aprovació autorització permís consens(a una cosa demanada) 2 Fet per consentiment: Consensual. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conformitat. consens. No hem aconseguit el consens necessari. companyonia, acord entre companys. germanor fraternitat concòrdia intel·ligència, acord de sentiments entre diferents persones. Viure en bona intel·ligència amb els veïns. Ant. Desacord. Desacordança. Dissentiment. Dissonància. Discordança [...]
1 Unió entre dues o més persones que resulta d'una manera comuna de sentir o de pensar. unanimitat consonància. Entre les nostres idees no hi ha consonància. acordança harmonia concert concordança conformitat. Viure en conformitat de sentiments amb algú. Entre aquestes dues coses hi ha perfecta conformitat. consens. No hem aconseguit el consens necessari. companyonia, acord entre companys. germanor fraternitat concòrdia intel·ligència, acord de sentiments entre diferents persones. Viure en bona intel·ligència amb els veïns. Ant. Desacord. Desacordança. Dissentiment. Dissonància. Discordança. Discrepància. 2 Pacte pel qual cessen desavinences entre persones. pacte ajust. Vàrem fer un ajust amb ell i des de llavors vivim en pau. conveni convinença avinença convenció concert. Feu concert amb el rei de França. concertació concòrdia, acord per estipulació o convinença. componiment. Després de moltes discussions van arribar a un componiment. arranjament transacció compromís, arranjament que resulta de fer concessions mútues en allò que és objecte de litigi. tractat, acord convingut entre dos estats o dos sobirans. tracte, acord entre dues persones, generalment fet de paraula. contracte estipulació cartell, convenció escrita, entre països bel·ligerants, per a regular certes relacions, amb vista a la guerra. conciliació composició. Una amigable composició. entesa col·lusió, entesa secreta entre diverses persones en perjudici d'un tercer. consòrcia o conxorxa, acord entre diverses persones amb mals fins. Fer conxorxa amb algú. emparaulament, acord fet de paraula. connivència, entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. concordat, tractat entre el Vaticà i un estat sobirà. 3 Acord pres per una assemblea deliberant. decisió determinació resolució 4 unió harmoniosa, justa correspondència entre dues o més coses. acordança harmonia coherència, acord entre les idees. sintonia, acord entre un aparell de ràdio receptor i un d'emissor. ajust. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte. concert. Un meravellós concert de veus femenines. concent, harmonia de diverses veus o sons. consonància concordança uníson, conjunt de veus o instruments que fan ensems la mateixa nota. 5 Estar d'acord: estar conforme concordar coincidir convenir. Tothom convé en la necessitat de fer-ho. Convinc amb vós que m'he equivocat. ésser concorde. Tots els testimonis són concordes. adherir-se, manifestar-se d'acord amb una idea, etc. consentir (v. intr.), declarar-se d'acord a una cosa. Consento a pagar, però m'heu de descomptar les despeses. Ant. Discordar. 6 Anar d'acord: anar de concert (amb algú) obrar d'acord anar a l'uníson, estar d'acord. anar de conserva, anar d'acord, esp. per a coses secretes o negocis poc nets. Expressió manllevada probablement del llenguatge mariner. Cp. navegar de conserva 7 Posar d'acord: conciliar harmonitzar 8 Posar-se d'acord: restar d'acord convenir acordar-se compondre's avenir-se entendre's posar-se al diapasó (d'algú) posar-se d'intel·ligència (amb algú) reconèixer (→) Ant. Desavenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Unió entre dues o més persones que resulta d'una manera comuna de sentir o de pensar.
unanimitat
consonància. Entre les nostres idees no hi ha consonància.
acordança
harmonia
concert
concordança
conformitat. Viure en conformitat de sentiments amb algú. Entre aquestes dues coses hi ha perfecta conformitat.
consens. No hem aconseguit el consens necessari.
companyonia, acord entre companys.
germanor
fraternitat
concòrdia
intel·ligència, acord de sentiments entre diferents persones. Viure en bona intel·ligència amb els veïns.
Ant. Desacord. Desacordança. Dissentiment. Dissonància. Discordança. Discrepància.
2 Pacte pel qual cessen desavinences entre persones.
pacte
ajust. Vàrem fer un ajust amb ell i des de llavors vivim en pau.
conveni
convinença
avinença
convenció
concert. Feu concert amb el rei de França.
concertació
concòrdia, acord per estipulació o convinença.
componiment. Després de moltes discussions van arribar a un componiment.
arranjament
transacció
compromís, arranjament que resulta de fer concessions mútues en allò que és objecte de litigi.
tractat, acord convingut entre dos estats o dos sobirans.
tracte, acord entre dues persones, generalment fet de paraula.
contracte
estipulació
cartell, convenció escrita, entre països bel·ligerants, per a regular certes relacions, amb vista a la guerra.
conciliació
composició. Una amigable composició.
entesa
col·lusió, entesa secreta entre diverses persones en perjudici d'un tercer.
consòrcia o conxorxa, acord entre diverses persones amb mals fins. Fer conxorxa amb algú.
emparaulament, acord fet de paraula.
connivència, entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.
concordat, tractat entre el Vaticà i un estat sobirà.
3 Acord pres per una assemblea deliberant.
decisió
determinació
resolució
4 unió harmoniosa, justa correspondència entre dues o més coses.
acordança
harmonia
coherència, acord entre les idees.
sintonia, acord entre un aparell de ràdio receptor i un d'emissor.
ajust. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte.
concert. Un meravellós concert de veus femenines.
concent, harmonia de diverses veus o sons.
consonància
concordança
uníson, conjunt de veus o instruments que fan ensems la mateixa nota.
5 Estar d'acord:
estar conforme
concordar
coincidir
convenir. Tothom convé en la necessitat de fer-ho. Convinc amb vós que m'he equivocat.
ésser concorde. Tots els testimonis són concordes.
adherir-se, manifestar-se d'acord amb una idea, etc.
consentir (v. intr.), declarar-se d'acord a una cosa. Consento a pagar, però m'heu de descomptar les despeses.
Ant. Discordar.
6 Anar d'acord:
anar de concert (amb algú)
obrar d'acord
anar a l'uníson, estar d'acord.
anar de conserva, anar d'acord, esp. per a coses secretes o negocis poc nets. Expressió manllevada probablement del llenguatge mariner. Cp. navegar de conserva
7 Posar d'acord:
conciliar
harmonitzar
8 Posar-se d'acord:
restar d'acord
convenir
acordar-se
compondre's
avenir-se
entendre's
posar-se al diapasó (d'algú)
posar-se d'intel·ligència (amb algú)
reconèixer (→)
Ant. Desavenir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana